El Club Freak

Km 31

kctrece — Tue, 20 Nov 2007 13:38:30 +0000

Qui hagi vist "The Grudge" i el seu remake americà "La Maledicció" es pot estalviar l'entrada de la pelicula KM.31; si de tota manera un va al cinema, estem davant un clar cas de "cinefilitis agudes", però tranquil, jo tambien vaig anar. La Mexicana KM.31 es basa en pocs personatges tres o quatre principals, per a rodar una història ja vista sobre fantasmes i esperits amb mala llet.
Aquest remake llatí, del remake americà, de la pelicula original té tantes llacunes ideologiques per a la visió no asiatica que un mateix s'acaba marejant i si no es deixa dur pot passar-lo molt malament.
El principal encert, una lluitar del seu director Rigoberto Castañeda és el respectar l'espanyol mexicà i no traduir-lo a l'espanyol que es parla aqui.
Aquest fet és fonamental, ja que si alguna virtut té aquesta pelicula, és la de ser exotica.
La història és simple i fins a rídicula; després de l'accident de la seva germana bessona, la jove germana comença a experimentar fenomenos estranys, tots relacionats amb el KM.31 .
La pelicula es pot dividir en tres etapes plenes de topics, baixons, cops efectivistes, etc… encara que res de nou en el front.
L'atractiu final és digne de sèrie B, i és igual de rocambolesc que tota la cinta, tal vegada una mediocre pelicula en les nostres sales i quizas un titulo digne de veure en DVD.

[@more@]

La millor promoció per REC

kctrece — Mon, 19 Nov 2007 20:16:05 +0000

[@more@]

Vist i no vist, REC

kctrece — Mon, 19 Nov 2007 14:22:30 +0000

REC de Jaume balagueró, tindria que ser una pel·licula de pelegrinatge per a tots. Un acte de fe més enlla de la qualitat i quantitat de la pel·licula. La raó ben senzilla, que un "españolito" capaç de realitzar un documental de OT, sigui la nova cara del cinema de terror nacional i objecte de remake en america.
Particularment, m'agrada aquesta barreja freak, d'un passat mai renegat, i del com es mostra orgullós el seu director. Paco Plaza era l'altre meitat del tandem "OT: La pelicula" i en "REC" repeteix amb encert, la retorica facil ens arriba a la següent conclusió, despres d'aquest primer documental, un ja esta preparat per a qualsevol projecte de terror.
Amb aquesta el director Jaume Balagueró duu 6 pel·licules a les seves esquenes que són un decaleg del bon fer,"Els sense nom", "OT la pel·lícula", "Darkness", "Fràgils", i la deliciosa TV-Movie "Para entrar a vivir".
Un perfil definit, pautes de llei i la estetica fosca, són ja marca de la casa.
Els seus finals són igual de deliciosos i el de REC em va deixar igual de pertorbat que "Darkness". REC deixa un poso, és com un medicament i els seus efectes secundaris; per a no deixar petjada, però a l'estona de veure-la ja aquesta infectat. L'acció va "in crescendo" i el que al meu parer és un maldestre inici no deixa de ser pura anecdota. AL contrari d'altres pel·licules, filmades en digital (28 Dias despues) i camara en mà (El Projecte de la Bruixa de Blair), el resultat no és mareant ni excessiu i compleix l'objectiu de viure la història des de dintre.
La credibilitat de la història, que és el principal pes del genere, és pertorbat per un parell d'actors una mica coneguts en un repartiment gairebé anonim.
En el passat Festival de Cinema Fantàstic de Sitges aquest titul es va dur els premis al Millor director i a la Millor actriu, tal vegada excessiu per a Manuela Velasco, però té molt merit aguantar com conductora tota la filmació i al final de la cinta és quan millor ho fa, igual que el panic. El premi l'hi tendria que dur el camara, un d'els papers més soferts i desagraïts de la història del cinema.
El resum de la pel·licula és simple, Manuela Velasco és la reportera d'una cadena local de Barcelona que segueix durant una nit als bombers de la ciutat, aquests reben una crida d'alarma i es presenta en un edifici antic, la policia urbana ja es troba allí i van al pis on es creu hi ha una avella que ha sofert un accident domestic, però no hi ha ni accident, ni anciana.
Claustrofobica i amb escenes homenatges als morts vivents de George Romero, resulta un divertimento digne de veure, esmentar i recomanar.
I per a acabar concloure amb aquesta sentència, si ens atrevim a enviar als Oscars una peli de pseudo-terror, per que no llencem la casa per la finestra i enviem REC en comptes de la descafeïnada "El Orfanato", és el que té el marqueting.

[@more@]

Cronica de “Redacted”

kctrece — Thu, 15 Nov 2007 13:25:58 +0000

S'acaba la projecció de Redacted i als renovats cines Verdi encara hi plana l'olor de cremat dels cadàvers que il.lustren el muntatge final. El públic continua encongit a les butaques com un iraquià més després d'haver passat una hora i mitja dins un destacament de l'Exèrcit dels EUA i d'haver assistit a la violació i l'assassinat d'una noia de Samarra. Quan s'encenen les llums, apareixen Marc Marginedas, que ha estat enviat especial d'EL PERIÓDICO a l'Iraq i l'Afganistan, els redactors d'Internacional de TV-3 Joan Roura i Eduard Sanjuan, i el president d'Amnistia Internacional a Catalunya, Pep Parés, per participar en un col.loqui sobre la invasió de l'Iraq. Titular: la hiperrealista i magnífica pel.lícula de Brian de Palma ja l'han vist moltes vegades. I en primera persona; tots tres periodistes han passat dies integrats en destacaments com els del film.
"Sí, és molt realista", va ser la trista constatació que van utilitzar com a aperitiu. L'estil de fals documental, amb imatges de càmeres digitals i d'internet, va impactar Sanjuan, de la mateixa manera que Marginedas va aplaudir el verisme que supuren els diàlegs i la capacitat per reflectir l'ambient en una base militar. "M'agrada com mostra el dia a dia dels soldats, i com demostra que el terror et fa veure una persona com un enemic a qui cal eliminar", va concloure Parés.

Soldats "curtets"
A tot això hi ajuda que les tropes nord-americanes estiguin compostes per joves "poc preparats, curtets, amb idees primàries i preconcebudes", va descriure Sanjuan. "Són pobres xavals que provenen del món rural o dels suburbis de les ciutats. També hi ha immigrants que busquen la nacionalització allistant-se a l'exèrcit. Estan histèrics", va constatar Roura.
La vida a l'Iraq s'ha convertit en "impossible". "Els iraquians miren de superar-ho amb l'únic que els queda, la dignitat, i per això intenten fer el mateix que si no hi hagués invasió ni atemptats". Una dignitat que, segons els contertulis, no ha tingut la major part de la premsa internacional, que va actuar de "propagandista" d'una guerra il.legal on els soldats i les forces especials cometen crims amb impunitat. "No hi ha càstigs perquè es tracta d'una invasió il.legal, i això sempre comporta il.legalitats", va reflexionar Roura.
"Mentre fem aquest debat, torturen o maten algú", va recordar Parés. Ja han mort un milió de persones en aquest conflicte i hi ha dos milions de refugiats des que George W. Bush va llançar el tret de sortida de la massacre, el març del 2003. Unicef calcula que han mort mig milió de nens des que va començar l'embargament internacional a l'Iraq el 1991 i ja ha parlat de genocidi infantil.
Són xifres que van sortir al debat per contextualitzar el que es va veure a la pel.lícula. Fredes dades, al capdavall, com va recordar Stalin en aquella frase macabra: "Un mort és una tragèdia, però un milió de morts només són un estadística". Redacted se centra en la violació i l'assassinat de Samarra per part de soldats nord-americans. Una tragèdia més dels milers de tragèdies que continuen passant a l'Iraq.

[@more@]Enllaç extret de http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=458804&idseccio_PK=1026

Poster “An American Girl”

kctrece — Wed, 14 Nov 2007 19:41:08 +0000

[@more@]

Poster “The Rage”

kctrece — Tue, 13 Nov 2007 22:45:21 +0000

[@more@]

1,2,3,4,500 posts

kctrece — Sun, 11 Nov 2007 19:18:14 +0000

Senyors hem complert ja els nostres primers 500 posts des del "Club Freak".
Un fet que des del bloc.cat, suggereix bastant tenacitat. El bloc de cinema que diàriament s'actualitza i que resulta ser un mirall de l'actualitat, crec que compleix l'objectiu sobradament.
He trobat lectors assidus que enriqueixen el bloc amb els seus comentaris, aixi com una gran quantitat de gent timida que fa el mateix sense participar. Això és internet, aquest és el joc; i tots aquells que tenim un bloc sabem al que venim.
Amb tots els problemes tecnics que sofreix paradogicament bloc. cat, és un orgull estar 7 mesos actius diàriament, com ja he dit és un acte de fe i la temptació d'emigrar a altres servidors sempre pesa.
Però que cony, aquest és un bloc en catala que va neixer per la falta de blocs en la nostra llengua que tractessin d'una manera diferent el cinema, i el millor lloc, crideu-me romantic, és sens dubte aqui.
Salutacions a tots i gràcies per visitar aquest bloc, que cada dia és més de vosaltres i menys del meu.[@more@]

Eeeeeeeeep nou poster kistch de Rambo

kctrece — Sat, 10 Nov 2007 20:11:49 +0000

[@more@]

Proximes estrenes

kctrece — Sat, 10 Nov 2007 10:30:30 +0000

- 23 DE NOVEMBRE: La Sombra del Reino (Título original: The Kingdom)
- 30 DE NOVEMBRE: Bee Movie (Título original: Bee Movie)
- 30 DE NOVEMBRE: Un Cruce en el Destino (Título original: Reservation Road)
- 5 DE DESEMBRE: Arma Fatal (Título original: Hot Fuzz)
- 5 DE DESEMBRE: El Atardecer (Título original: Evening)
- 14 DE DESEMBRE: Deseo, Peligro (Título original: Lust, Caution)
- 21 DE DESEMBRE: Pelotas en Juego (Título original: Balls of Fury)
- 28 DE DESEMBRE: American Gangster (Título original: American Gangster)
- 4 DE GENER: Halloween. El Origen (Título original: Halloween)
- 11 DE GENER: Expiación – Más Allá de la Pasión (Título original: Atonement)
- 25 DE GENER: Hacia Rutas Salvajes (Título original: Into the Wild)

[@more@]

Tercer poster del sanguinari barber de Tim Burton

kctrece — Fri, 09 Nov 2007 14:24:18 +0000

[@more@]