REC de Jaume balagueró, tindria que ser una pel·licula de pelegrinatge per a tots. Un acte de fe més enlla de la qualitat i quantitat de la pel·licula. La raó ben senzilla, que un "españolito" capaç de realitzar un documental de OT, sigui la nova cara del cinema de terror nacional i objecte de remake en america.
Particularment, m'agrada aquesta barreja freak, d'un passat mai renegat, i del com es mostra orgullós el seu director. Paco Plaza era l'altre meitat del tandem "OT: La pelicula" i en "REC" repeteix amb encert, la retorica facil ens arriba a la següent conclusió, despres d'aquest primer documental, un ja esta preparat per a qualsevol projecte de terror.
Amb aquesta el director Jaume Balagueró duu 6 pel·licules a les seves esquenes que són un decaleg del bon fer,"Els sense nom", "OT la pel·lícula", "Darkness", "Fràgils", i la deliciosa TV-Movie "Para entrar a vivir".
Un perfil definit, pautes de llei i la estetica fosca, són ja marca de la casa.
Els seus finals són igual de deliciosos i el de REC em va deixar igual de pertorbat que "Darkness". REC deixa un poso, és com un medicament i els seus efectes secundaris; per a no deixar petjada, però a l'estona de veure-la ja aquesta infectat. L'acció va "in crescendo" i el que al meu parer és un maldestre inici no deixa de ser pura anecdota. AL contrari d'altres pel·licules, filmades en digital (28 Dias despues) i camara en mà (El Projecte de la Bruixa de Blair), el resultat no és mareant ni excessiu i compleix l'objectiu de viure la història des de dintre.
La credibilitat de la història, que és el principal pes del genere, és pertorbat per un parell d'actors una mica coneguts en un repartiment gairebé anonim.
En el passat Festival de Cinema Fantàstic de Sitges aquest titul es va dur els premis al Millor director i a la Millor actriu, tal vegada excessiu per a Manuela Velasco, però té molt merit aguantar com conductora tota la filmació i al final de la cinta és quan millor ho fa, igual que el panic. El premi l'hi tendria que dur el camara, un d'els papers més soferts i desagraïts de la història del cinema.
El resum de la pel·licula és simple, Manuela Velasco és la reportera d'una cadena local de Barcelona que segueix durant una nit als bombers de la ciutat, aquests reben una crida d'alarma i es presenta en un edifici antic, la policia urbana ja es troba allí i van al pis on es creu hi ha una avella que ha sofert un accident domestic, però no hi ha ni accident, ni anciana.
Claustrofobica i amb escenes homenatges als morts vivents de George Romero, resulta un divertimento digne de veure, esmentar i recomanar.
I per a acabar concloure amb aquesta sentència, si ens atrevim a enviar als Oscars una peli de pseudo-terror, per que no llencem la casa per la finestra i enviem REC en comptes de la descafeïnada "El Orfanato", és el que té el marqueting.
[@more@]
